1ª lliçó. En aquesta ocasió sereu 2 personatges (P1 i P2) que es troben a Paris. Un de vosaltres serà un turista que demana per una adreça i l'altre suposadament és un ciutadà de Paris que li respon.
P1: Bonjour! Excusez-moi...
(pronunciació aprox: bonyur, excuse muá)
P2: Bonjour! Je peux vous aider?...
(pronunciació aprox: bonyur, ye pe vu sedé?)
P1: Je suis un touriste espagnol. Où est la place de l'Opéra s'il vous plaît?
(pronunciació aprox: ye sui an turist español. U é la plas de loperá sil vu plé?)
P2: c'est juste là-bas.
(pronunciació aprox: se yust labá)
P1: Merci beaucoup!
(pronunciació aprox: mersí bocú!)
P2: De rien!
(pronunciació aprox: de rian!)
Explicacions:
He posat abaix de cada frase la pronunciació aproximada, però hi ha molts sons que no existeixen en català o en castellà i els he posat en vermell.
En aquesta ocasió han aparegut 2 sons molt característics de la llengua francesa: la R i la U.
La R s'ha de pronunciar amb la gola, sona molt similar a una G.
Pel que fa a la U, quan va sola (si no forma diftong) és un so a mig camí entre la U i la i, s'ha de posar la boca com si volguèssim pronunciar una U però a última hora ens penedirem i direm una i.
Si la U forma diftong la cosa canvia, el diftong "OU" forma un "pack únic i inseparable", que sona com la "U" catalana o castellana (per exemple "Bonjour" que es pronuncia "bonyur")
